COM LLEGIR UN MAPA (GEOGRAFIA IMAGINÀRIA)

Els mapes que dibuixen la nostra geografia imaginària tenen el poder de conduir-nos sempre per la ruta menys apropiada segons els experts en cartografia. No és que ens importi gaire perdre'ns. En realitat hi estem acostumats i l'experiència ens demostra que totes les vegades que hem triat el camí contrari, el que ningú ens aconsellava, hem encertat. La millor aventura, la millor història per explicar, està en una carretera amagada, en una direcció prohibida.

Ens permetreu que no desvelem tots els secrets de la nostra ruta. L'exactitud cartogràfica no és el punt fort d'aquest viatge. 

1. L'ermitana dels mil noms

Creuant la frontera francesa amb la Van Helsing (encara no us hem parlat de la Van Helsing?) parem a descansar. Hi ha una cova, antic refugi de càtars, on viu una ermitana. Té mil noms, dos mil anys, tres mil històries per explicar. Li portem pomes i una mica de xocolata que mastega amb unes dents pertorbadorament fortes. Afirma haver conegut Maria l'Egípcia durant una peregrinació a Jerusalem al segle V. Però també ens explica llegendes d'ànimes en pena condemnades a no trobar mai el camí que surt de l'infern. Quin mapa tan trist el d'aquestes ànimes perdudes. La trobada ens porta records de Nàpols perquè un dia vam menjar una sfogliatella meravellosa a una cafeteria al barri de Forcella, prop de l'església de Santa Maria l'Egípcia. No recordem el nom de la cafeteria. Tampoc la nostra ermitana recorda el seu nom i per això en té mil. Marxem abans d'oblidar qui som i deixem enrere un rastre de pomes i xocolata. 

2. La Roca de les Fades

La ruta cap al Mont Sant-Michel ens va parar a la Roche-aux-Fées, la Roca de les Fades. Es tracta d'un dolmen neolític construit per la Fada Viviane i les seves companyes en una sola nit. Mentre els experts no es posin d'acord en com va ser construït humanament aquesta és la versió que més ens agrada. Viviane també té mil noms, com l'ermitana de les pomes: Nimue, Ninie, Nyneve, la Dama del Llac que lliura a Artur l'espasa Excalibur. Acaronem les pedres amb delicadesa perquè somiem secretament amb viatjar en el temps com la protagonista d'Outlander. Si tenim el mapa ja només necessitem un rellotge que faci tornar boig el temps. Deixem una ofrena de flors i formatge a Viviane i cantem una cançó perquè ens acompanyi en l'aventura.

3. La sirena de Rye

Quan creuem el Canal de la Mànega intentant no imaginar-nos tot el que ens pot envoltar conduint la Van Helsing sota el mar arribem a la petita població de Rye, a East Sussex. Avui en dia està a més de tres kilòmetres del mar però al segle XVI era un dels ports més importants d'Anglaterra. El carrer principal es diu Mermaid Street i recorda l'època en que les sirenes vivien prop d'aquí. Es diu que és un dels carrers més bonics d'Anglaterra. Ens agrada fer el cream tea a The Cobbles Tea Room. Un dia vam conèixer una dona que afirmava ser una sirena desorientada. Nosaltres sabem molt de desorientar-nos així que ens hi vam fer amics. Cada vegada que aquella dona beu te li regalima una mica per la barbeta i per la cua de l'ull ens sembla intuir escates platejades a les seves cames. Es neteja la boca amb delicadesa de fada aquàtica i sospira mentre menja pastissets i recorda el mar.

 

Teteria a Rye, East Sussex

Continuem la nostra ruta deixant que el mapa ens porti on ens reclamen les pedres i les aigües.

Ens hi acompanyeu?