EL VIATGE DE LUIGI PIRANDELLO

• El viatge.
• Luigi Pirandello
• Traducció de Narcís Comadira
• Editat per Petits Plaers de Viena
• Any 2020

Adriana Braggi té trenta cinc anys, dos fills adolescents i un cunyat que com a cap de família se'n fa càrrec quan es queda vídua. Fa tretze anys que no surt de casa, des què va morir el seu marit. De fet, no ha sortit mai del seu poblet sicilià però uns problemes greus de salut seran el detonant perquè el seu cunyat, Cesare, l’obligui a sortir de casa per anar a veure un metge a la capital.

Adriana observa embaladida el Cesare que entra i surt i viatja a Nàpols, a Roma, a Florència, a Milà… que torna amb aquell aroma a aventura, a paisatge desconegut, l’aire d’un mon que ella no aconseguia ni tan sols imaginar.

No es permet el desig d'imaginar un mon més enllà de les parets de la casa on viu presonera de la tradició. Ni tan sols té vestits apropiats per sortir-hi quan accepta finalment anar al metge. El mirall li torna la seva imatge. Se sent massa gran, disfressada d'una dona que no reconeix. Acceptar fer aquell viatge de la mà del Cesare li desperta la meravella, la vida, totes les primeres vegades que s'havia perdut fins aquell moment. Anar en tren, sopar a un restaurant, descobrir una ciutat nova, estimar de veritat un home,

El viatge de Pirandello son a penes 50 pàgines de tendresa, passió i tristesa. D’un erotisme subtil que se’ns ensenya a pinzellades de manera discreta però contundent i que no pot conduir més que a la mort de la protagonista. Una dona invisible a través de la qual podem veure totes aquelles dones sicilianes dibuixades per Pirandello, sotmeses a la voluntat dels homes, tancades a casa, destinades a ser mares i esposes. 

Adriana es tocada per la mort i això la farà sortir de casa i descobrir un horitzó més enllà de la seva illa. El punt de no retorn. Sap que si creua aquell mar no tornarà mai més a casa però aquest camí cap a la mort la farà retrobar-se amb un amor que ni tan sols podia arribar a imaginar, més enllà de les convencions socials. Casar-se amb el seu cunyat ara que han esdevingut amants? Per què ella l’hauria de lligar ara que tenia ja tan poc per viure? No, no: només l’amor, aquell amor frenètic i irresistible, en aquell viatge de pocs dies, viatge d’amor sense retorn; viatge d’amor cap a la mort.

Ella, que no havia pogut decidir la seva vida, decideix ara la seva mort. Una mort a Venècia, serena i voluntària, la certesa d’haver d’acabar aquell viatge. Venècia, que se li mostra superba i melancòlica, la fa ser conscient del seu final.

Aquesta petita perla de Pirandello, aquest viatge d’Adriana ens explica que la vida 

és curta, efímera. Quan de temps pot aguantar una vida tancada fins que se n’adona de tot el temps que ha perdut?

El viatge d’Adriana ens parla de tot el que val la pena viure, del primer pas que fem quan comencem el nostre viatge, de la valentia, del risc, de l’amor, del salt al buit. 

De la bellesa que passeja esmaperduda entre la passió i la mort.

Si el final es morir a Venècia després d’haver cremat en la teva pròpia foguera, Adriana, quina gran aventura en aquest petit viatge.