JULIET SENSE MAPA

Cercar en aquest blog

Rutes literàries

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

EL VIATGE DE LUIGI PIRANDELLO

El viatge. Luigi Pirandello Traducció de Narcís Comadira Editat per Petits Plaers de Viena Any 2020 Adriana Braggi té trenta cinc anys, dos fills adolescents i un cunyat que com a cap de família se'n fa càrrec quan es queda vídua. Fa tretze anys que no surt de casa, des què va morir el seu marit. De fet, no ha sortit mai del seu poblet sicilià però uns problemes greus de salut seran el detonant perquè el seu cunyat, Cesare, l’obligui a sortir de casa per anar a veure un metge a la capital. Adriana observa embaladida el Cesare que entra i surt i viatja a Nàpols, a Roma, a Florència, a Milà… que torna amb aquell aroma a aventura, a paisatge desconegut, l’aire d’un mon que ella no aconseguia ni tan sols imaginar. No es permet el desig d'imaginar un mon més enllà de les parets de la casa on viu presonera de la tradició. Ni tan sols té vestits apropiats per sortir-hi quan accepta finalment anar al metge. El mirall li torna la seva imatge. Se sent massa gran, disfressada d'una do...

COSES QUE TENIM EN CONTRA QUAN VOLEM CANVIAR DE VIDA

Quan ens plantegem canviar de vida i marxar a viure a un altre lloc normalment ens sentim optimistes. Alimentem mútuament la nostra il·lusió i dissimulem els nervis i les incerteses fent bromes i exagerant tot el que ens pot arribar a passar pel camí. La nostra exageració és verbal, onírica, literària. Està plena de metàfores i de llegendes antigues, d'herois que trien la glòria i la memòria, de sirenes incompreses. La nostra tendència a l'exageració ens porta de vegades a pensar en tot el que pot sortir malament i a fer llistes que després oblidem damunt del marbre de la cuina, com oblidem la llista de la compra quan anem al supermercat. Perquè tot el que pot sortir malament ha de ser escrit i oblidat. Com un encanteri de bruixes. Perquè el camí comença ara i aq uest és el nostre mapa del tresor. Segurament ens perdrem més d'una vegada però qui ha dit que el camí correcte sigui sempre el més fàcil? 1. No tenim diners. Comencem bé. Volem canviar de vida, de paisatge i de ...

TORNA A SORRENTO

Deia Lawrence Durrell a La cel·la de Pròsper que en algun lloc entre Calàbria i Grècia comença el blau. El meu blau, tanmateix, és un cau de sirenes al sud de Nàpols. Aquí, a Sorrento, comença sempre el viatge, la perpètua adoració del blau i tots els motius que tinc per retornar-hi: la memòria, la ruïna, l’èxtasi de l’horitzó dibuixat, la profecia d’un oracle, la sibil·la borratxa amagada en la cova, el sol o la divinitat de Turner, els amors impossibles de tots els que alguna vegada s’han sentit maleïts per l’ordre, els fugitius del caos, la mirada mística de qui recorda batalles contra divinitats olímpiques, el temps perdut entre llimoners i buguenvíl·lees, tot el que no podrem retrobar mai més, la bellesa commoguda i la brisa que dona forma al silenci. Sorrento. Estiu, 2021 M’agrada moure’m en la frontera que separa el mite de la realitat. Busco, aleshores, alguna cosa que em mantingui lligada a la terra dels vius, que em permeti travessar amb èxit la liquiditat del paisatge...

Amb la tecnologia de Blogger