Ens refugiem en un passat de viatges idealitzats. La certesa de la idealització no li treu mèrit a les persones que un dia van decidir canviar el seu paisatge, el seu idioma, els seus costums i les seves rutines i es van llançar a aventures estrafolàries.
La seguretat de no poder fer una altra cosa que seguir l'instint, la necessitat de marxar darrere d'un amor, un somni, una quimera, un futur encara inimaginable. La inspiració que ens arriba de sobte, aquella olor d'odissea, el record d'un passat que ens guia cap a horitzons encara per descobrir.
Des de molt petit va ser conscient que volia viure la seva vida amb intensitat. Era un nen difícil, expulsat d'escoles per nens difícils, amant de Shakespeare i de la literatura grecollatina. Als 18 anys va decidir anar caminant des de Londres fins a Estambul. Hitler acabava d'arribar al poder i ell viatjava amb poca roba i un llibre d'Horaci a la butxaca. Va tardar dos anys en arribar a Estambul i després va continuar fins a Grècia. Aquí es va enamorar de Balasa, una princesa romanesa dotze anys més gran que ell. La Segona Guerra Mundial ho va canviar tot excepte el desig de llibertat i d'aventura que va convertir-se en la seva bandera fins al dia que va morir. Patrick representa el record d'aquella manera de viatjar nostàlgica i calmada que qui sap si tornarà. Els seus llibres son medicina.
2. Fanny Osbourne Stevenson(1840-1914)
Fanny sempre serà la dona que ens faci aixecar de la cadira. Dona forta, lliure, independent i escandalosa. Pilar Tejera va dir sobre ella que era com un peix que no pot deixar de moure's per respirar i que va córrer per mig mon per sentir-se viva i per donar-li esperança de vida a l'home que va estimar, Robert Louis Stevenson. La seva missió va ser mantenir-lo viu i animar-lo a escriure. I ho van fer creuant el mon de punta a punta. Si hi ha una vida convertida en aventura és la de Fanny i Stevenson.
 |
| Fanny Stevenson |
3. Robert Louis Stevenson (1850-1894)
Quan va conèixer la Fanny ella era una dona gran, casada, amb fills i americana. Un desastre social. Ell un jovenet malalt, rebel i amb tantes ganes de viure la vida intensament que era impossible que aquella aventura boja no sortís bé. El nostre mapa del tresor és el mapa d'Stevenson. L'impuls de viatjar sense saber si arribaria al seu destí viu o mort però amb la certesa que només tenen els visionaris i els artistes. Stevenson va transformar els seus malsons en esperança, en valentia. D'Europa fins als Mars del Sud. Si ens han d'enterrar que sigui als peus d'un volcà com a Stevenson. I que algú ens llegeixi cada nit L'illa del tresor per recordar-nos com hem arribat fins aquí.
 |
| Robert Louis Stevenson |
4. Alexandra David-Néel (1868-1969)
La nostra Alexandra va viure 100 anys. Als 15 anys va voler viatjar sola de França a Gran Bretanya. El seu pare era un home bastant avançat per l'època però tot i així li va intentar impedir sense massa èxit. Abans de fer 25 anys ja havia viatjat per Índia i per Tunísia i havia recorregut Espanya en bicicleta. Va començar a escriure llibres sobre feminisme i anarquisme i es va casar amb Philip Néel, un home tranquil però poc aventurer. Un dia Alexandra li va dir que marxava cap a Índia i que estaria fora un any i mig. Però va tardar 14 anys en tornar-hi. Va recórrer la Índia, Nepal, Corea i Japó i finalment es va convertir en la primera dona occidental en entrar a la capital del Tibet, ciutat prohibida als estrangers. Tota la vida va viatjar amb el jove Yongden que havia conegut al Nepal. Va començar sent el seu criat i va es va convertir en el seu fill adoptiu. Alexandra es va treure el carnet de conduir als 67 anys i es va renovar el passaport als 100. Les cendres d'Alexandra i de Yongden van ser llançades al seu estimat riu Ganges.
 |
| Alexandra David-Néel |
I a vosaltres qui us inspira?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada