CINC CANÇONS QUE ENS ANIMEN A MARXAR

Deixar-ho tot i canviar de vida. Sona intens, veritat? Tot és molt. Massa, segurament. En realitat deixar-ho tot és molt difícil i segurament innecessari. Les amistats, la família, els costums a l'hora de l'esmorzar... Fins i tot decidir quins llibres ens emportem. Perquè rodamons, sí, però quins llibres ens emportem és un tema de debat que mereix establir uns criteris clars i no necessàriament lògics. 

Deixar-ho tot implica distància, temps i banda sonora. La banda sonora que ens aixeca quan recordem tot el que pot sortir malament i ens fa sentir-nos protagonistes de la nostra pròpia pel·lícula. Main character de manual.

Perquè si decidim que volem deixar moltes coses enrere és perquè volem reescriure el guió de la nostra vida. Més endavant, segurament, farem aquesta famosa llista de tot el que volem deixar enrere però de moment venim a recordar-vos que un bon guió necessita una bona banda sonora.

Les cançons que ens animem a marxar, la coreografia de l'aventura que ens imaginem.

1. Belice, de Love of Lesbian.

No, no evitarás que quiera largarme cuanto antes. Benvinguts a Belice, exclama Santi Balmes als concerts. Si alguna vegada el mapa del tresor, la ruta salvatge, ha estat clara ha sigut escoltant aquesta cançó i cantant-la a crits. Belice com a territori imaginari i reinventat de totes les vegades que vam dir que ho faríem i ens van convèncer de no fer-ho. La gota que fa vessar el got ara ja és un mar. Un día me iré, me iré de verdad... No son amenaces, és el nostre guió i la nostra banda sonora. De qué me sirve salir de esta inmensa ciudad... L'alegria rabiosa. Saber exactament de què ens serveix. 

2. Take me home, country roads de John Denver

Necessitem l'adrenalina del viatge i per això marxem però també necessitem aquests camins de muntanyes i cels infinits aquestes malenconies silvestres. La pausa abans de tornar a mirar el mapa i convertir-lo en oracle, en destí estel·lar. Take me home, to the place I belong. El lloc on pertanyem el descobrim mirant el cel, reconeixent constel·lacions. Bellesa de riu, de planetes, de lluna emboirada. 

3. Nomadi, de Franco Battiato

Nomadi che cercano gli angoli della tranquillità... Himne de filosofia nòmada que és la nostra. I si podem cantar en italià encara és més himne. Escollir deserts, muntanyes i boscos. Lluitar contra les convencions, plantar-li cara a la incertesa, convertir en temple el paisatge, peregrinar a la recerca del sentit i l'aventura. Forestiero che cerchi la dimensione insondabile. No us resulta fàcil imaginar com us enlaireu mentre cridreu la troberaaaai, fuori cittàààà? A nosaltres sí. Molt.

4. Libre de Nino Bravo 

Piensa que la alambrada solo es un trozo de metal, algo que nunca puede detener sus ansias de volar... 

Que aixequi la mà qui no vulgui ser lliure. 

Que aixequi la mà qui no cantaria aquesta cançó mentre lluita per fer realitat els seu somnis. 

Que aixequi la mà qui no s'imagini a si mateix mirant un horitzó desijat mentre taraleja yo soy libre como el mar.

I ara torneu a dir-nos que no ho podem fer. 

5. Sarà perché ti amo de Ricchi e Poveri

E vola vola con me, il mondo è matto perché...

Perquè sí, perquè el mon és una bogeria la major part del temps i nosaltres marxem cantant a pesar de la incertesa. Caos i alegria. E vola vola...

Quina cançó us fa venir ganes de marxar a vosaltres?