Quan ens plantegem canviar de vida i marxar a viure a un altre lloc normalment ens sentim optimistes. Alimentem mútuament la nostra il·lusió i dissimulem els nervis i les incerteses fent bromes i exagerant tot el que ens pot arribar a passar pel camí. La nostra exageració és verbal, onírica, literària. Està plena de metàfores i de llegendes antigues, d'herois que trien la glòria i la memòria, de sirenes incompreses.
La nostra tendència a l'exageració ens porta de vegades a pensar en tot el que pot sortir malament i a fer llistes que després oblidem damunt del marbre de la cuina, com oblidem la llista de la compra quan anem al supermercat.
Perquè tot el que pot sortir malament ha de ser escrit i oblidat. Com un encanteri de bruixes.
Perquè el camí comença ara i aquest és el nostre mapa del tresor. Segurament ens perdrem més d'una vegada però qui ha dit que el camí correcte sigui sempre el més fàcil?
1. No tenim diners.
Comencem bé. Volem canviar de vida, de paisatge i de pentinat si fes falta. Volem deixar la feina, la casa i unes quantes coses més. Però vivim a l'occident del segle XXI i necessitem diners per viure, menjar, vestir-nos i pagar la gasolina de la Van Helsing. De la Van Helsing ja us en parlarem un altre dia. De moment no tenim diners. Però tenim un mapa del tresor que ja és molt i el dia que trobem el tresor convidarem a tothom a gelat i macarrons per celebrar-ho.
Les normes econòmiques del nostre segle ens ho posen difícil, sí. Som persones somiadores i una mica pràctiques. La practicitat justa i necessària, tampoc us feu gaires il·lusions. Llegim blogs de gurús nòmades que ho han deixat tot per anar a fer la volta al mon i, com us ho diríem de manera elegant... No ens serveix res del que ens aconsellen. Però aquí estem, mirant el nostre mapa fixament i buscant una solució. La solució que tothom està esperant. La solució definitiva.
2. No som persones pràctiques.
Abans us hem enganyat una mica. Segurament som les persones menys pràctiques que us heu trobat mai. Ens desborda la imaginació, això sí. Tenim un màster en idear plans esbojarrats i admirem a persones del segle XIX com R. L. Stevenson que va agafar un ase i se'n va anar a voltar per França o que va creuar el mon escopint sang per coses de la tuberculosi per anar a buscar la Fanny a EEUU. Admirem Mary i Percy Shelley que eren dues criatures quan van fugir de casa sense diners i sense saber molt bé on anaven i van arribar a Suïssa (resumint moltíssim. Si en voleu saber més coses tenim un podcast!)Ens imaginem la nostra aventura estil Stevenson i sí, no podem negar-ho, és díficil estar a l'alçada. Però ara, almenys, ja us podeu imaginar d'on surt la idea del mapa del tresor.
3. Una pandèmia mundial
Us en recordeu, veritat? La part positiva és que pensem que no hi ha moltes probabilitats de que torni a passar així que esperem que no ens tornaran a confinar i podrem marxar sense problemes. També és veritat que no tenim ni idea de coses matemàtiques ni probabilístiques així que a saber. Quan pensem en alternatives a la pandèmia ens venen al cap zombis, aliens, mutants, meteorits... També estem bastant segurs que podrem sobreviure a tot això. Pensem molt en com sobreviure a l'apocalipsi. Fins i tot podríem escriure un llibre sobre el tema així que si hi ha alguna editorial interessada que ens ho digui i en parlem.
4. Totes les coses que poden sortir malament en un viatge normal:
A veure, google, que potser no t'ha quedat clara la nostra idea d'aventura. No hi ha gurú nòmada que ens doni una idea bona i no ens importen les banalitats dels drames habituals: perdre un avió, perdre el passaport, perdre l'equipatge, una apendicitis, que el gps no funcioni... Estem una mica cansats de llegir consells tipus "no tens diners per fer la volta al mon en furgoneta? Tenim la solució perfecta: estalvia! Demana un préstec! Busca un soci capitalista!"
Google, de veritat, planteja-t'ho.
A més, nosaltres no volem fer un viatge normal.
5. Tota la gent que ens diu que no ho aconseguirem
Us entenem, sí. Voleu el millor per nosaltres i no voleu que acabem escopint sang tuberculosa com Stevenson. Però sabeu que passa? Què Stevenson va acabar la seva vida enterrat als peus d'un volcà a una illa del Pacífic després d'haver escrit algunes de les obres més importants de la literatura universal, va creuar el mon per amor, va viure les aventures més increïbles que us podeu imaginar i avui tots el recordem i llegim les seves novel·les somiant amb aquell mapa de tresor. I sí, la tuberculosi. I sí, la família que li deia que no podia ser. I sí, que no tenia diners, ni treball ni pulmons. Però tampoc no tenia gurús donant consells ni li havia caigut a sobre el segle XXI amb totes les seves normes absurdes.
Què faria Stevenson ara mateix? Què farien Mary i Percy? què faria Fanny? Què farien tots el que un dia van escoltar que no podia ser?
Nosaltres només tenim un mapa del tresor, una furgoneta amb nom de caçador de vampirs i cap consell que ens ajudi.
Som persones poc pràctiques, ho tenim tot en contra però hi ha una cosa que és nostra i només nostra: el mapa del tresor.
I si això no és l'inici d'una bona aventura és que no heu llegit suficients novel·les de pirates.
Ens hi acompanyeu?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada