COM SE SUPERA LA POR A L'INFRAMON?

Pesa més la por o el desig? Les ganes o la incertesa? El buit  a l'estomac o el vertigen de l'aventura?

Si recordeu les pel·lícules que ens inspiraven a marxar (aquí) parlàvem d'Indiana Jones perquè hi ha poques coses que ens facin somiar més que pensar que un dia podríem veure'ns enmig d'una persecució salvatge per rescatar una obra d'art mítica i mística.

Si buscàveu consells sobre restaurants a Verona ja veieu que aquest no és el lloc. Els nostres somnis aventurers son diferents. Però si us quedeu una estona més comprovareu com podem aconseguir que buscar un restaurant a Verona es converteixi en una experiència èpica al nivell de la guerra de Troia. I si a pesar de tot encara us voleu quedar amb nosaltres i necessiteu sopar bé a Verona i rodalies pregunteu-nos als comentaris i us explicarem on. 

Amb la panxa ben plena de pasta ai funghi ens preguntem de nou què pesa més la por o el desig, les ganes de marxar o tots els obstacles amb què ens trobem. Durant les nostres persecucions cinematogràfiques ens imaginem a Egipte buscant la tomba de Cleopatra. I això seria la part fàcil. 

Escena del Llibre dels Morts

Ens imaginem saludant Osiris, déu de l'inframon, superant judicis i balances que no se sap massa bé cap on cauran. Què pesa més la por o les ganes? L'egipci que supera el caos de la serp Apofis, el laberint, les portes tancades, el recital de greuges, les confessions post mortem s'ha de prestar al judici de la balança d'Anubis. En un costat la ploma de la justícia, en l'altre costat el cor de la persona. Aguantar l'alé i esperar l'equilibri que anuncia la salvació.

Què faràs amb nosaltres, Anubis? Què ens pesarà més la por o el desig, les ganes o la incertesa.

Confíem en la metàfora que ens salva, en la música que ens inspira, en els contes on l'heroi continua endavant a pesar de la por perquè no hi ha balança capaç d'equilibrar la necessitat del vertigen. 

I què si no superem el judici? I què si el destí és l'inframon? No es va convertir Perséfone en reina de l'Hades quan va descobrir que ja no tenia sentit continuar jugant el paper de víctima? 

I què si volem canviar les regles i li expliquem a Anubis que l'equilibri de la balança no és res més que la necessitat de controlar un destí que ens pertany. I què si robem la ploma de la justícia de Maat i la convertim en la primera peça de les ales que ens faran volar?

Qualsevol aventura comença amb la incertesa, amb el dubte, amb el salt al buit, amb la confiança de saber que a l'altre costat de la por està la llibertat.

I que la nostra història s'escriu amb la ploma robada de la balança de Anubis.

Voleu que us recomanem un bon restaurant a Verona o preferiu que us expliquem com continua aquesta història de visites a l'inframon i de pors superades?