VIATJAR AMB GUIA O SENSE GUIA?

 Quan encara no sabíem com seria preparar aquesta aventura, quan encara no ens coneixíem i cadascú preparava la seva motxilla sense imaginar que un dia planejaríem un viatge esbojarrat i meravellós, quan encara no sabíem el nom de la majoria dels planetes però ja intuíem que algun dia ens servirien de mapa. Quan tot això i altres coses passaven, jo comprava guies de viatges com qui compra best-sellers o llibres de poemes o revistes de moda. Alguns d'aquells viatges ni tan sols els vaig fer mai però imaginava on dormiria, què menjaria, en quins carrers em perdria. 

Estudiava monedes, telèfons d'emergència, costums locals, maneres d'arribar-hi. Sobretot maneres d'arribar-hi. Intuïa potser que algun dia no necessitaria una guia perquè el trobaria a ell que sap el nom de tots els planetes i sempre sap on és. I sempre sap on soc fins i tot quan ni jo mateixa ho sé. 

Mariana Starke és una d'aquelles dones meravelloses del segle XIX que ens inspirem per marxar i viure les nostres aventures. Era anglesa i va ser l'autora d'una guia de viatges per França i Itàlia. La primera guia de viatges tal i com l'entenem avui en dia. No es limitava a explicar el viatge sinó que donava consells sobre els millors llocs per menjar, per dormir o per admirar el paisatge amb esperit turístic.

Abans que ella escrivís aquestes guies, els llibres de viatges eren sobretot descripcions arquitectòniques dels llocs que els joves anglesos havien visitat durant el seu Grand Tour. 

Mariana reinventa el gènere després de 1815 quan moltes de les persones que viatjaven eren famílies amb un pressupost limitat que agraïen molt la seva orientació. Les seves guies informaven sobre el tipus d'equipatge més apropiat, la millor manera d'aconseguir el passaport, els millors restaurants, la millor manera de viatjar amb persones malaltes... Penseu que la primera vegada que viatja a França i Itàlia ho fa per acompanyar els seus pares i la seva germana perquè tots ells patien tuberculosi. Ella no. Ella va morir als 76 anys en un viatge entre Nàpols i Milà.

Mariana descriu Roma, el Vesubi, Nàpols, les excursions a Sorrento i les llegendes sobre les sirenes, els ponts de Florència i el millor lloc per enviar cartes des de Venècia.

Ara preparem un viatge sense guia. Però no importa perquè ell sap el nom de tots els planetes i sempre sap on soc fins i tot quan estic perduda. 

I penso en Mariana Starke i en les seves precioses guies de viatges, aquella manera de mirar i de sorprendre's, d'imaginar rutes i revisar itineraris. Serà bonic escriure el nostre propi llibre de viatges ple d'incerteses, de dubtes, de pors, però també d'aventures, de muntanyes, de postes de sol, de ciutats somiades i castells encantats. Totes les històries que encara estan per explicar. 

Ho saps, Mariana? Viatjarem sense guia però hi haurà un senyal al nostre mapa que ens recordarà que si tu vas poder nosaltres també ho farem.

I vosaltres, viatgeu amb guia o sense guia?